Les Coves de Salga

En direcció al pantà prenem un desviament que ens duu a l'antic poble de Salga. Allí podem pujar a tres coves de poca profunditat i des de les quals es pot observar un bell paisatge, del poble, el pantà de Sta. Ana i Pinarroya. L'accés a aquestes coves és fàcil, gràcies al treball realitzat per Felipa, Ángel de Benita i Silvio, els quals van col·locar una escala i unes cordes que encara estan en bon estat.

En relació amb la font, que subministrava l'aigua a aquest poble, i tots els seus voltants, en l'antiguitat es troben en dolentes condicions. Neix al peu del camí, però a causa de l'abundant vegetació se li hauria de donar sortida perquè no hi hagi problemes.

Hi ha un replà al peu de les coves en el qual tenim pensat col·locar una taula i seients, té un vista privilegiada i ombres abundants, ideal per als dies de calor.

Existeix un romanç que conta una història d'amor entre una Mora de Salga i un comte. Si algun dels quals visiteu aquest blog la coneixeu, agrairíem que ens la enviéssiu per a poder-la ensenyar a tots aquells que volen conèixer Baldellou.

Ermita de Sta. Anna

Hem anat a veure la desapareguda Ermita de Santa Anna.

Per trobar les restes que queden hem d’anar a la partida de Penella, és una roca que es troba a la vora del pantà i a la dreta de la font de Penella. Davant del poble de Boix, el qual queda a l’altre cantó de pantà. Està situada dalt de la roca. Per les dimensions dels ciments fets amb ges, que encara s’aprecien, era molt petita.

Segons expliquen els avis, el dia de la festa, es posava la bandera a l’alt de la pedra en un forat fet a la mateixa pedra i els joves pujaven a buscar la Verge per unes escaleres i petits camins fets a la mateixa roca. Els detalls de les escales, ciments i forats els podeu apreciar en les fotografies. A la paret de la roca hi ha uns forats, allí es posaven les flors que servien d’adornament per a l’altar.

Desconeguem si existeix en algun lloc la Verge

de Sta. Anna.

Per situar-nos en el temps tenim que dir que la construcció del pantà va ser l’any 1965 aproximadament. A la zona de Penella hi havia zones de regadiu d’oliveres. Arribava fins al riu de Noguera Ribagorçana i amb la presa es construïa el lateral del riu, i a la font de Penella hi havia un zona molt fèrtil, on fins i tot s’hi va arribar a cultivar arròs. Penella era una zona plena de torres (casa rural), la gent es quedava a dormir allí mentre duraven les feines de recol·lecta. També va ser una zona de pas del “estraperlo”, que es va produir al final de la Guerra Civil Espanyola, ja que solament creuant el riu arribaven a Catalunya. També els aliments i els productes tenien més valor i es venien al mercat negre.

Font del Pedrol

A uns 15 minuts del poble, baixant per un camí entre corrals i prats, borejant els antics horts, ens trobem amb una explanada que dóna als rentadors dels nostres avis, i la FONT del PEDROL, l'última restauració que està inscrita a la pedra és de l'any 1840. La font està accionada per una bomba manual col·locada a la part superior que ha subministrat durant molts anys l'aigua del poble. És un lloc ideal per fer un passeig y brenar, doncs les sombres són abundants.